Dimecres 30 de juny, tres i vint de la matinada. De nou la meva tinta comença a relliscar pels fulls del meu bloc.
Tu no saps que ha passat aquesta nit. Es possible que no siguis conscient. Però la realitat és que he marxat amb la sensació de la pèrdua d'una amiga, d'una companya, d'un pilar.
Sempre ho veies tot negatiu i la veritat és que jo no sempre ho veig tot positiu. M'encata veure les coses negatives i intentar posar-les en positiu. Aquest és el Secret. El meu secret.
No saps quant et trobaré a faltar.
Ets l'única persona que podia saber que em passava alguna cosa només amb la mirada. Ets la que sempre em tornava el somriure que jo sempre envio.
Espero que tot et vagi molt bé, que et vagi fantàstic i que siguis molt feliç. Perquè sé que jo no hi seré al teu costat per viure-lo.
Són dos quarts de quatre i em sento buit per dins. No puc dormir i continuo escrivint.
Et faig una perduda i sé que no trobaré resposta.
Tu no saps que ha passat aquesta nit. Es possible que no siguis conscient. Però la realitat és que he marxat amb la sensació de la pèrdua d'una amiga, d'una companya, d'un pilar.
Sempre ho veies tot negatiu i la veritat és que jo no sempre ho veig tot positiu. M'encata veure les coses negatives i intentar posar-les en positiu. Aquest és el Secret. El meu secret.
No saps quant et trobaré a faltar.
Ets l'única persona que podia saber que em passava alguna cosa només amb la mirada. Ets la que sempre em tornava el somriure que jo sempre envio.
Espero que tot et vagi molt bé, que et vagi fantàstic i que siguis molt feliç. Perquè sé que jo no hi seré al teu costat per viure-lo.
Són dos quarts de quatre i em sento buit per dins. No puc dormir i continuo escrivint.
Et faig una perduda i sé que no trobaré resposta.