Monòton...

1, 2, 3...desperta.

Estàs al llit. Despertes. Està tot fosc, estires el braç cap a la dreta. Està fred. No saps ben bé on estàs. Quan has aconseguit despertar-te una mica, te n'adones que estàs a casa. Engegues el llum, mires el mòbil. Les set i mitja.

T'aixeques, te canvies, esmorzes i baixes cap al cotxe. No penses en res. Tens son. Puges al cotxe i un, dos , tres, cinquanta-tres quilòmetres i estàs a el Vendrell.

Un altre dia en que penses com t'ho faràs per aconseguir que els nens et facin més cas que el dia anterior. Que aprenguin més que el dia anterior. Que siguin una miqueta més persones que el dia anterior.

Després d'una dura lluita són les cinc. Esperes a la porta. Ella surt. De camí al cotxe xarrem i intento traurem l'estrès acumulat durant tot el dia.

Agafo el cotxe i un, dos, tres, cinquanta-tres quilòmetres i estic a Cambrils. Pujo a casa, bereno i estudio. Així és la vida d'aquest opositor...

..........

Un mes després, he aprovat.

Tinc la sensació d'haver pujat una muntanya. D'haver aconseguit el que tant desitjava. I es que si t'ho planteges, i t'esforces sempre tindràs una recompensa.

..........

Gràcies a tots els que d'alguna forma m'heu ajudat a superar aquesta monotonia. A sobreposar-me a totes les dificultats i tirar endavant.