Recordo el primer dia que vaig arribar a aquesta escola. La meva situació no era fàcil, acabava de sortir d’una relació i per moments em trobava sol i descol•locat. Em van donar a escollir. Us vaig escollir. Us vaig escollir perquè pensava que necessitàveu la meva ajuda. Però, necessitava jo més la vostra ajuda. I és que com dic sempre, vosaltres heu après molt de mi, però jo també de vosaltres.
Entre les matemàtiques, la plàstica, el medi, el castellà, el català, la informàtica i demés histories, heu après que a la paperera només va una persona. Que l’ordre dels factors no altera el producte. Que quan es diuen les coses, s’han de complir. Que quan tinc un zero al quocient, sempre baixo la xifra següent. Que Oscar sempre sap i sabrà com s’ha de tornar després de fer informàtica. Que a casa de Melania, i no t’enfadis que és broma, viuen en el món al revés. Que sempre s’agafa abans a un mentider que a un coix i que quan dic que és possible que això surti al control, ja sabeu que sortirà.
Ahir em van escriure una carta, deia que era un mestre que us deixava jugar i que explicava les coses molt bé. Que sempre estava dient dites, refranys i acudits i que tota la classe reia i aprenia alhora. Aquesta carta tenia una pregunta que a continuació contestaré, perquè ja sabeu, que tot el que pugui contestar ho faré. La pregunta deia que si me’n recordaré de vosaltres. I sí, i tant que me’n recordaré. No us podré oblidar mai perquè...
De vosaltres mai podré oblidar per exemple, els crits d’Emma, els cucs de seda de Yaiza, les bromes d’Antonio, l’obsessió pel Barça de... Jordi. La goma feta miques d’Ivan, la geometria de Victor, les postures de Javier a la cadira, els ulls d’Anais, els cargols de Sonia, els empipaments d’Andrea que sempre acaben en un somriure. La ment d’Anna, l’absència de Carla, els jocs de Javi, els Pokèmon de Jose Luis i els son Gokus d’Agustín. L’alegria de Sonia Ramirez, la delicadesa de Judith, la tranquil•litat d’Angelo i el fitxatge d’última hora del Dani. El cabell de Jeannette, el somriure de Sandra, la curiositat d’Abdel, el cor de Melania i de l’últim de la llista però no menys important, Oscar.
Gràcies per haver-me ensenyat tant. Gràcies per fer-me superar-me dia a dia. Perquè part del meu treball el feu vosaltres. Gràcies per haver-me fet millor mestre. I Gràcies per haver sigut els meus alumnes.
Us desitjo per al curs que ve un milió de somriures, la meitat d’excel•lents i un quart de motivació que us ajudi com a mi, a superar tot el que us proposeu.
El curs que ve no estaré amb vosaltres. Però m’heu demostrat que si voleu ho podeu fer tot molt bé. Desitjo que d’aquí uns anys ens trobem, vosaltres més grans, jo més vell, i em digueu. Què bé que m’ho vaig passar amb tu!
Per fi, i en veu ben alta puc dir que hem aconseguit ser el millor quart C. M’alegro infinitament d’haver format part de la vostra vida.
Us estimarà sempre. El vostre mestre.
Entre les matemàtiques, la plàstica, el medi, el castellà, el català, la informàtica i demés histories, heu après que a la paperera només va una persona. Que l’ordre dels factors no altera el producte. Que quan es diuen les coses, s’han de complir. Que quan tinc un zero al quocient, sempre baixo la xifra següent. Que Oscar sempre sap i sabrà com s’ha de tornar després de fer informàtica. Que a casa de Melania, i no t’enfadis que és broma, viuen en el món al revés. Que sempre s’agafa abans a un mentider que a un coix i que quan dic que és possible que això surti al control, ja sabeu que sortirà.
Ahir em van escriure una carta, deia que era un mestre que us deixava jugar i que explicava les coses molt bé. Que sempre estava dient dites, refranys i acudits i que tota la classe reia i aprenia alhora. Aquesta carta tenia una pregunta que a continuació contestaré, perquè ja sabeu, que tot el que pugui contestar ho faré. La pregunta deia que si me’n recordaré de vosaltres. I sí, i tant que me’n recordaré. No us podré oblidar mai perquè...
De vosaltres mai podré oblidar per exemple, els crits d’Emma, els cucs de seda de Yaiza, les bromes d’Antonio, l’obsessió pel Barça de... Jordi. La goma feta miques d’Ivan, la geometria de Victor, les postures de Javier a la cadira, els ulls d’Anais, els cargols de Sonia, els empipaments d’Andrea que sempre acaben en un somriure. La ment d’Anna, l’absència de Carla, els jocs de Javi, els Pokèmon de Jose Luis i els son Gokus d’Agustín. L’alegria de Sonia Ramirez, la delicadesa de Judith, la tranquil•litat d’Angelo i el fitxatge d’última hora del Dani. El cabell de Jeannette, el somriure de Sandra, la curiositat d’Abdel, el cor de Melania i de l’últim de la llista però no menys important, Oscar.
Gràcies per haver-me ensenyat tant. Gràcies per fer-me superar-me dia a dia. Perquè part del meu treball el feu vosaltres. Gràcies per haver-me fet millor mestre. I Gràcies per haver sigut els meus alumnes.
Us desitjo per al curs que ve un milió de somriures, la meitat d’excel•lents i un quart de motivació que us ajudi com a mi, a superar tot el que us proposeu.
El curs que ve no estaré amb vosaltres. Però m’heu demostrat que si voleu ho podeu fer tot molt bé. Desitjo que d’aquí uns anys ens trobem, vosaltres més grans, jo més vell, i em digueu. Què bé que m’ho vaig passar amb tu!
Per fi, i en veu ben alta puc dir que hem aconseguit ser el millor quart C. M’alegro infinitament d’haver format part de la vostra vida.
Us estimarà sempre. El vostre mestre.
.png){kind=logo}
0 comentarios:
Publicar un comentario