Pages

domingo, 4 de julio de 2010

Cel i estrelles



Per fi pau, vaig pensar. Assegut en un banc mirava l'horitzó. No és la primera vegada que ho faig, però aquest horitzó no és al que estic acostumat. No és una línia horitzontal de color blau fosc baix i blau clar dalt. Si no un immens bosc que dibuixa un final visual a base de paràboles.

Aixequem el cap i mirem cap a dalt. Era la nit més curta de l'any. Encara quedava llum a l'oest. Però a l'est es començaven a veure les primeres estrelles. Una brillava amb més força, deies tu. No era una estrella, si no Mart, que en aquesta estació de l'any es pot veure a simple vista.

- Haurà vida en altres planetes?- Em preguntaves mentres miràvem el cel.
- Crec que sí.- Vaig contestar. - Dels milions d'estrelles que hi ha al firmament segur que hi ha una que contingui un planeta el més semblant al nostre. Ha d'haver un com el nostre. Però això no vol dir que alguna vegada ens poguem comunicar amb ell. Ho veig impossible.

............

Busco un final i no ho trobo. Per què li busco a tot un final, una resposta? Dec ser molt rar. Sí, sóc molt rar. Pot ser necessite una rara que entengui les meves rareses. Tal volta, en aquell altre planeta hagi un rar com jo, amb una rara i que dins de les seves rareses siguin perfectament compatibles i puguin estar units. És possible que en les relacions també estigui buscant sempre un final. I quin deu ser el final? La resposta possiblement sigui, passar la resta dels meus dies amb aquella rara. Aquest seria el final perfecte.

.............

Ara sóc al llit, he apagat el llum. Miro el somier que tinc a sobre. La funda del matalàs està estripada i fico la meva mà dins d'ell com si busquès un tresor. Intento desxifrar els missatges que adolescents han escrit en les varilles de fusta. No sé que dir. No trobo la resposta a la teva pregunta. Tanco ells ulls, i intento viatjar a aquell planeta per si trobo a la rara que m'estime.

1 comentarios:

Anónimo dijo...

Les coses rares no surten tots els dies perquè deixarien de ser rares per a ser habituals.