Pages

sábado, 7 de agosto de 2010

10 minuts d'insomni


Dimecres 30 de juny, tres i vint de la matinada. De nou la meva tinta comença a relliscar pels fulls del meu bloc.

Tu no saps que ha passat aquesta nit. Es possible que no siguis conscient. Però la realitat és que he marxat amb la sensació de la pèrdua d'una amiga, d'una companya, d'un pilar.

Sempre ho veies tot negatiu i la veritat és que jo no sempre ho veig tot positiu. M'encata veure les coses negatives i intentar posar-les en positiu. Aquest és el Secret. El meu secret.

No saps quant et trobaré a faltar.

Ets l'única persona que podia saber que em passava alguna cosa només amb la mirada. Ets la que sempre em tornava el somriure que jo sempre envio.

Espero que tot et vagi molt bé, que et vagi fantàstic i que siguis molt feliç. Perquè sé que jo no hi seré al teu costat per viure-lo.

Són dos quarts de quatre i em sento buit per dins. No puc dormir i continuo escrivint.

Et faig una perduda i sé que no trobaré resposta.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

No sé si el mail anava dirigit a mi per tal que en valorés la bellesa d'aquest, fet que no implica que m'encanti, tal i com et vaig dir en el seu dia, la teva manera d'expresar-te i dir allò que molts sentim, i som incapaços de manifestar, amb tal magnitud i polidesa. Eus ací un dels meus problemes que capto i aprecio la bellesa, tant escrita com aparent, però soc incapaç de plasmar i explicar allò que sento d'aquí la meva postura d'enmeravellament envers aquells que teniu aquesta facilitat emocional. Seran deu minuts d'insomni, però d'un insomni meravellós, ple de sensacions, que transmeten a aquell qui el llegeix una emoció i una revaloració de tot allò que l'envolta. Eus ací el poder de l'escriptura.

Molts tonets d'Helena.

Anónimo dijo...

Enhorabuena por el blog. Muy bueno.

Anónimo dijo...

yo también tengo insomnio y a mi también me ha pasado :).q la fiesta continue en la calle del botellón jaja